Principal / El Consell / La comarca del Tarragonès / Els pobles / Sòl industrial / Atractius
Dades generals
Situació geogràfica / Aspectes físics / Climatologia / Relleu / Els sòls / l'Aigua / Flora i fauna / Població / Economia / Comunicacions
Amb una extensió de 317,4 km2, la comarca del Tarragonès representa l'1,07% del total de la superfície de Catalunya. Ocupa el sector central i litoral de la província de Tarragona, i limita al nord amb la comarca de l'Alt Camp, a l'oest amb la del Baix Penedès i a l'est amb la del Baix Camp.
Juntament amb l'Alt Camp i el Baix Camp, el Tarragonès forma part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i econòmica: l'anomenat Camp de Tarragona.
Quant a situació, la seva característica principal és que resta obert al mar. Els seus 60 km de costa, amb platges de gran qualitat, juntament amb el clima benigne i poc plujós, el fan un lloc de gran interès per als visitants.
En un medi geogràfic es produeixen interrelacions entre els diversos elements del medi natural i les activitats humanes que s'hi integren. En el cas de la indústria, l'atenció es fonamenta, sobretot, en el tipus de sòl existent, en la presència o no d'irregularitats en el terreny, és a dir, la forma del relleu, i la disponibilitat d'aigua. Dependrà del tipus de sòl i de relleu que hi hagi més facilitat o menys per a la implantació d'una factoria.
El Tarragonès té un clima benigne, amb hiverns suaus i estius secs i càlids. Les temperatures a l'hivern gairebé mai són inferiors als 6º C i les glaçades són poc freqüents, mentre que a l'estiu poden superar els 30º C en algunes ocasions. La mitjana anual de les temperatures és d'uns 16-17º C.
Quant a les precipitacions, cauen sobretot a la tardor i a la primavera, però en conjunt no són gaire abundants. Els vents més freqüents són els de component nord (mestral), els quals acostumen a bufar des de la tardor a la primavera, i els de llevant, que porten pluges.
En resum, el clima del Tarragonès és de tipus mediterrani.
Domina la plana litoral, de formació bàsicament miocènica. La plana va pujant lleugerament des del nivell del mar fins a les vores de les muntanyes del Camp de Tarragona, les quals ja estan pràcticament fora de la comarca. Quant al litoral, és baix i sorrenc, encara que s'hi observen diverses elevacions de tipus miocènic, les quals trenquen la seva monotonia, en poblacions com Tarragona, Altafulla i Salou.
Els sòls són bàsicament calcaris. L'acció de l'home ha afavorit la mineralització i l'erosió dels sòls, com a conseqüència de l'activitat agrícola.
Gairebé tots pertanyen al tipus de sòl rendziniforme. També hi trobem litosòls i regosòls, els quals es caracteritzen per tenir poc horitzó orgànic. Al marge dret del riu Francolí destaquen els de més qualitat i més profunds de la comarca, que són aptes per al cultiu: els sòls al·luvials. Finalment, a la costa trobem els salins i alcalins.
Destaquen, encara que amb un cabal que no arriba a cobrir totes les necessitats de la comarca, dos rius de règim fluvial de tipus mediterrani. Són el Francolí i el Gaià.
També s'ha de mencionar la presència de l'embassament del Gaià, que està situat molt a prop dels municipis de Vespella de Gaià, el Catllar i Renau, a l'interior de la comarca. L'aportació de l'aigua dels dos rius i de l'embassament es complementa amb el transvasament de l'aigua del riu Ebre.
Quant a flora, predomina el pi blanc i l'alzina. Altres formacions vegetals que hi tenen presència són els boscos de ribera, el romaní, el margalló, el coscoll, el llentiscle i les mates. A la línia costanera, als terrenys sorrencs, s'hi poden identificar plantes com la sabina. Per últim, a la Pineda, en aquelles zones on no hi ha sòls salins, hi destaca el pi pinyoner.
Respecte a la fauna, hi viuen moltes espècies d'animals, com la musaranya, la mostela, la polla d'aigua, la guineu, l'esquirol, l'eriçó comú, el porc senglar, etc.
La comarca del Tarragonès la formen 21 municipis: Altafulla, el Catllar, Constantí, Creixell, el Morell, la Nou de Gaià, els Pallaresos, Perafort, la Pobla de Mafumet, la Pobla de Montornès, Renau, la Riera de Gaià, Roda de Barà, Salomó, Salou, la Secuita, Tarragona, Torredembarra, Vespella de Gaià, Vilallonga del Camp i Vila-seca. També hi ha la Canonja com a entitat municipal descentralitzada.
El centre poblacional de la comarca és la ciutat de Tarragona, que, amb una població de 111.453 habitants (cens de 1996), representa el 65% del total de la població del Tarragonès.
Altres nuclis importants a la costa són Torredembarra, Salou, Roda de Barà i Vila-seca, els quals han vist força incrementada la seva població a causa del desenvolupament turístic i de l'activitat industrial. També hauríem de destacar-ne alguns de l'interior de la comarca, com per exemple Constantí i el Morell, amb força presència industrial. Tot i així, la majoria de nuclis de població de l'interior es caracteritzen per una situació de dinàmica poblacional estabilitzada.
Característiques econòmiques generals
Les activitats econòmiques més importants a la comarca són el sector terciari (comerç, serveis, activitats relacionades amb el turisme, activitats administratives i financeres, etc.) i la indústria, amb la petroquímica com a més representativa. Destaquen també l'agricultura i la construcció.
Dins l'activitat comercial, cal ressaltar que el Port de Tarragona és el segon port de l'Estat quant a volum de mercaderies.
Respecte als serveis de l'administració, també hi són ben representats, ja que la ciutat de Tarragona és la capital de la província.
Però si hi ha un aspecte que caracteritza el Tarragonès és el turisme, afavorit pel clima benigne de la comarca, per la costa baixa que presenta, amb nombroses platges d'una gran qualitat, i també pel passat històric i cultural existent a la majoria dels municipis que la formen.
En el sector turístic cal fer esment del parc d'atraccions Port Aventura, el més gran de l'Estat del seu tipus.
El Tarragonès està ben comunicat per mar i per terra. Quant al primer aspecte, destaca el port de la ciutat de Tarragona. Respecte al segon, hem de parlar de les diverses línies de ferrocarril que hi són presents, a més a més de les autopistes, autovies, i carreteres nacionals i comarcals.
Tres línies ferroviàries destaquen: la línia Barcelona- Tarragona- Reus- Móra- Saragossa; la de Barcelona-Tarragona-Tortosa-València; i la de Sant Vicenç-Roda de Barà-Valls-Lleida. Les més importants quant a volum de passatgers són les dues primeres.
Les més destacades són: la N-340, que comunica amb Barcelona i València; la N-420, que ho fa amb Tarragona i Reus (autovia en aquest tram); la N-240, que condueix a Valls; l'autopista A-7, la qual comunica Tarragona amb València, al sud, i Barcelona, al nord; l'autovia Tarragona-Salou; i, per últim, la circumval·lació de la N-340 al seu pas per Tarragona. També hauríem de destacar les diverses carreteres comarcals que uneixen els municipis de la comarca entre si. Darrerament s'ha obert la variant de Vila-seca, amb la qual cosa s'han optimitzat els accessos a aquest poble i a Port Aventura.